L’essencial és invisible als ulls

Com molt bé saben els pagesos i la gent del camp; cada fruit madura al seu temps, i no tots els moments son adequats per sembrar, plantar, esporgar o recollir, oi?

Aquest paral·lelisme el podem aplicar també en la gestió municipal, i sobretot en aquests temps que corren en que tot sembla efímer, i la prioritat és sempre la immediatesa -paraula que no existeix a l’administració!

A més, s’hi afegeix la distància creixent entre el ritme frenètic en el que vivim, i els llargs i lents processos administratius. I per tant, si només valorem el moment abundant de la collita, el fruit dolç i saborós, es deconsidera l’etapa de la gestació.

En el nostre dia a dia, invertim la major part del nostre temps treballant en reunions, planificant, escoltant, atenent, delegant, analitzant, organitzant, cercant solucions, consultant, millorant processos, etcètera. I moltes vegades el resultat que veu el ciutadà és com un iceberg, i no ens podem imaginar l’energia, el temps i les bones intencions que hi ha amagades.

Cada mes rebem una mitjana aproximada de 290 instàncies. No cal dir que és una prioritat per a nosaltres donar resposta i atendre les inquietuds. Sovint les respostes no poden ser immediates, sobretot si la pretensió és resoldre o tenir en compte l’aportació del veí. Ens podem imaginar que des de fora, pot semblar que si es triga en respondre, és que es menysté.

I no és pas així. Parafrasejant a l’estimat Petit Princep: hi ha coses essencials, que son invisibles als ulls. I és important reconèixer-les també, i donar-los el valor que tenen.