El nostre comiat
Benvolguts humans,
Tenim la sensació que per a vosaltres és important acomiadar-se, per això hem demanat poder-vos fer quatre ratlles abans no se’ns emportin.
Ens van dur aquí a Mediona, ja fa molts anys. De fet no hauríem hagut de créixer pas aquí, perquè no som autòctons d’aquesta contrada nosaltres, però vaja l’important és que hem arrelat aquí i hem pogut formar part d’un espai tant bonic i emblemàtic com son els safareigs.
Tots nosaltres hem sigut testimonis que les coses han canviat molt durant aquest temps. Abans sentíem les dones passar hores fent la bugada, parlant i rient, mentre es desllomaven mirant de fer neta totes aquelles piles de roba. I els infants corrien, jugaven alegres i miraven de fer alguna entremaliadura. Però per algun motiu que desconeixem, van deixar de venir.
Ara s’hi fan festes d’aniversari, comiats, trobades de nens, joves i no tant joves, parelles i molta gent que passa ràpid passejant. Alguns venen amb gossos, d’altres amb motos i amb bicicletes, d’altres posen músiques estridents i ens perfumen amb unes olors molestes…
El cert és que hem estat molt a gust tots aquests anys, però d’uns temps ençà la nostra salut, sobretot la meva que he sigut el primer en esquinçar-me, ha anat empitjorant degut a l’accés d’humitat. Ens ha anat pujant des de les arrels al tronc i és desagradable i molest perquè ens hem anat podrint per dins, fins que inevitablement ens anem trencant.
Em va saber molt de greu quan amb la força de la ventada no vaig ser capaç de mantenir-me fort i ferm com quan era jove i estava sa. Se’m va trencar una branca, amb tant mala sort que va afectar el meu estimat company de davant!
Però bé, gràcies a aquest fet, van venir uns humans a mirar-nos bé, i ho van fer amb molta atenció i semblaven molt coneixedors de la nostra espècie, així que veient com n’estavem de malalts van decidir tallar-nos per evitar que seguíssim trencant-nos i fer mal a qui pogués passar per aquí.
M’han explicat que quan ja no hi siguem plantaran arbres joves i autòctons del Penedès, així que podeu estar tranquils que creixeran més sans i de ben segur que seran tant o més bonics que nosaltres. Ells també us faran una ombra agradable, us regalaran les fulles seques a la tardor i oxígen per ajudar a fer neta tant brutícia que genereu.
A reveure doncs, cuideu molt l’espai, que s’ho mereix 😉
