Que no ens toquin la llengua
Recordeu la Norma amb “El català, és cosa de tots”? o el “no t’excusis”, “parla’m català”, “Encomana el català” o “Dóna corda al català?
Tanmateix abans les campanyes anaven adreçades als adults perquè la canalla i els joves estudiaven en català, l’escola era un espai educatiu en català “L’escola en català ara i sempre”.
D’un temps ençà l’escletxa s’ha obert també en el col·lectiu més jove a causa, potser, de l’era internet i de la pràcticament nul.la presència del català en el món virtual. I s’hi afegeix aquesta clàssica costum que tenim molts de nosaltres d’adreçar-nos als nouvinguts en castellà, perquè ens entenguin, i ho fem sovint sense ni tan sols adonar-nos-en, i així no els ajudem ni a ells, ni al català.
Potser nosaltres podríem esforçar-nos una mica més i emprar-lo sempre, perquè queda palès que allò que no es fa servir, va quedant en desús i es van perdent paraules i expressions autèntiques que minven la qualitat de la llengua.
I evidentment la campanya i la intenció del Govern Espanyol d’aquestes últimes setmanes, és la cirereta que ens hauria de fer veure que, més enllà d’un atac lingüístic i un abús descarat de poder, és un capítol més de l’acurada estratègia d’opressió i manca de llibertats que estem vivint en aquest moment. Tot i viure en una època de llibertat, en molts sentits, sobretot amb el referent de fa cinquanta anys, és una pseudo llibertat molt ben orquestrada.
Si us plau, parlem i vivim en català, defensem la llengua i la nostra cultura, tant a casa, com al carrer, als comerços, a la restauració, a les institucions i, per descomptat, a l’escola, als instituts i a les universitats!
