Cal que neixin flors a cada instant

Malauradament hem hagut de cridar de nou «No a la guerra!» i aquest crit, cansat, irat i indignat, en realitat vol expressar molt més que el que diu implicit. «No a la guerra!» implica un no al món capitalista en el que vivim anestesiats, distrets i manipulats, enganxats al consum de productes i serveis que, en la majoria de casos, no necessitem i que no només no ens beneficien, sinó que ens allunyen de la nostra salut.

«No a la guerra!» és també un crit d’impotència de tant d’abús, tant de desvergonyiment de polítics i persones suposadament al servei dels ciutadans, però que el dia a dia ens demostra que ni ens representen, ni ens escolten.

I la única cosa bonica i esperançadora d’aquests moments tan incerts i convulsos, és adonar-nos de la bondat i la generositat de tantes persones que prioritzen ajudar i neixen mostres valuoses d’amor. I, alhora, aquest soroll tant eixordador que tenim a fora ens fa veure i apreciar el molt que tenim a dins nostre i també molt a prop: valorar els qui estimem, la nostra comunitat, el nostre municipi, les persones, les iniciatives, el caliu d’allò casolà que es fa créixer, brotar i florir amb mim i dolçor, perquè ara més que mai: cal que neixin flors a cada instant!